Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/133

tramès querre lo dit curat per un saig. Llavors lo jove hom, vehent lo gest o continent del Bisbe e ses grans menaces, dix en son cor: — Sens tot dubte ell lo metrà en presó, e donar-li ha qualque bona quantitat de bastonades, e après lo condemnarà a carcer perpetual, ço que ell ha molt bé merescut. — Tantost aprés lo saig amena lo dit prebere ab gran confusió e vergonya en sort que semblava que ell hagués mort Jesus Christ: de què lo jove hom, marit de la dona, hach un gran e sobirà plaer. Adés lo Bisbe començà de cridar aprés ell ab tal fellonia que semblava, de veure'l, que'l volgués menjar, e dix.»


Ço que lo Bisbe dix al prebere

«—Digues-me, vilà e sutze brivall, d'on t'es vengut tant d'ardiment e presomció que tu hajes request la muller d'aquest teu parroquià de sa persona? — Encontinent lo bon prebere, així com aquell qui sabia molt bé que son Bisbe fahia tots jorns obres semblants e encare pijors, sens que n'hagués neguna temor o vergonya, respon al bisbe, e li diu: — Reverendissim Senyor, ço que us ha dit lo jove hom es veritat. Mas cal tota vegada saber que tot ço que jo dich a sa muller, jo no lo hi dich sinó per joch, e sbargint-me de paraules ab ella tot així com jo fas tots jorns ab mes altres parroquianes; e vostra senyoria me coneix sabent que jo no só home qui fassa aixi malvades obres. — Llavors li diu lo Bisbe: — Per açò stava jo fort meravellat.— Puys, sguardant lo marit de la dona, li dix:»