Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/148

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


a la portera on stava sor Antonieta:— car, (dix ell), jo he afer ab ella.— E la portera, entrant dedins la relligió, dix a sor Antonieta: — Madona, ha-hi un jove hom a la porta qui us demana. — E sor Antonieta dix:— E quin home es? — Madona, (dix la portera), es un hom ben vestit, e sembla que sia qualque gran mercader. — Sor Antonieta dix: — Ves-te'n davant, ell serà lo mercader que fra Citges devia'm trametre. — »


Com sor Antonia vench a la porta

«Aixi com aquella qui no desijava faltar al manament de fra Citges, encontinent ella se'n vench ab grans passes a la porta aon trobà En Nadalet, e après moltes grans salutacions, En Nadalet li dix: — Madona sor Antonieta, vets que mon pare spiritual, fra Francesch Citges, m'ha tramès a vós, e us prega que'm dongats lo cofre que ell comprà l' altre hir a la plaça de Sant Andreu ab los milia reyals d'aur qui son dedins: car ell vol pendre'n tres cents per anar en Cort de Roma per a faher-se bisbe; e dels set cents qui restaran ell ha acordat ab mi que jo'n dega fer mercaderia e li'n dech retre de profit vint per cent cascun any. — »


Com sor Antonieta fon enganada

«Les paraules d'En Nadalet ohides per sor Antonieta, ella dix-li: — Mossenyer, e com es vostre nom?— Nadalet dix:— Jo m'apell Lluys