com l'autor del Pantagruel, s'atragué ben aviat
així mateix l'implacable persecució de l'Inquisició, si bé més que per l'escepticisme i la irreligicsitat sustentats a la Disputa, fou
l'objecte de les ires inquisitorials pel desvergonyiment amb què escomet sos antics germans d'hàbit, omplint-los de vilipendi valent-se
de facecioses historietes contades per l'ase protagonista i aon els eclesiàstics seculars i
regulars són agrament satiritzats al costat dels
personatges socials representatius uns i altres
dels vicis i mals costums regnants en aquella
època. Tan extremadament s'exercí la dita
persecució que l'obra catalana desapareix sense
restar-ne el menor vestigi fora dels versos de
la profecia posada en boca de l'ase i que, conservats al Cançoner de Carpentras, podem
intercalar integrament originals en la nostra
adaptació.
La desaparició del text català es més de
notar en esguart de la circumstancia d'haver conseguit, a partir de 1417, travessar triomfalment tot el segle xv fins a ésser posat sota'ls
tòrculs de la naixent art de l'estampa que,
donat l'èxit ininterromput assolit per l'obreta
satírica, degué multiplicar-ne les edicions sens
que fossin els seus necessariament nombrosos
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/15
Aquesta pàgina ha estat revisada.
