Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/151

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Del quart peccat mortal, qui es ira

«Ja havets ohit aci dessus l'historia del terç peccat mortal, qui es luxuria, al fet de la confessió de madona Tecla ab fra Juliot, per què no es mester que jo us ho recite. Tota vegada jo us recitaré l'historia del pecat d'ira. Sapiats, fra Encelm, que en vostra ciutat de Mallorques, dedins lo convent dels framenors, hi havia un bon hom apellat fra Aymerich de Grave, lo qual era de nació francesa, noble e gentil hom de ver linatge: car ell era propinch parent del comte d'Armenyac, e era vengut al dit convent per estudiar en Theologia. Un jorn que ell anava per la dita ciutat, passant pel carrer de la mar, ell vehé una bugiota dedins un paner e la comprà per a fer-ne un present al dit comte d'Armenyac son parent, per ço com en França no hi ha molts d'aytals animals. Lladonch, havent comprat la dita bugiota, quinze jorns no's passaren que ella morí. Esdevench-se donchs, fra Encelm, que en lloch que'ls frares han custuma de donar-se la hu a l'altre plaher, solaç e matèria de riure, hi hach tres relligiosos qui volien mal al dit fra Aymerich, e havien feta una cançó de la dita bugiota que hom comença en així:


Un plant tots jorns faré,
Puys que fra Aymerich
Ha'm pregat de ço fer
Per sa bugiota gentil