Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/173

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Encelm, esguardats los arbres terrenals que no solament estant vius han virtut e proprietats, mas encare aprés que són morts e sechs han nobles proprietats e virtuts així com vehets tots los jorns per clara experiença: com es l'arbre d'acever, lo qual aprés que es mort e sech, hom ven lo quintar espesses vegades a vuit franchs; així mateix l'arbre de sandal, l'arbre de canyella, e molts altres arbres dels quals jo'm call per faher curt mon parlar. E vosaltres, qui així com dihets síots arbres celestins, après que sots morts, quin profit pot hom faher de vostre cors? Ne a què es bo? A què val? Certes a res, mas quan es viu es malastruch e pudent, e quan es mort es encare pijor. E, si no era mès e celat sots terra, faheria tant de corrupció en l'ayre que guastaria lo món.»


L'ase diu lo profit qui's segueix dels arbres terrenals

«Vós porets sus are dir, fra Encelm, que jo no he nomenat sinó los pus nobles arbres qui són per tot lo món, e que gens no he nomenat los arbres de baixa condició. Perquè jo us responch e dich que no hi pot haver al món arbre de tant vil condició com aquell qui no fa flor, fruyt ne ombra, lo qual no es bo sinó a fer foch: sapiats que del foch que fa, se'n segueix molt de profit e utilitat, així com tolre la corrupció de l'ayre, escalfar aquells qui han gran fret, coure les viandes, fer claretat en l'obscuretat, e donar vida al món, car sens foch null hom no poria viure, e lo