Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/30

Cavalcant, donchs, los llochs pus freschs cerquí
Tant que assats prop d'un hort me trobí,
Dedins lo qual havia infinit nombre
De flors c tots fruyters a servir d'ombra;
Lla una font d'ayga clara rajava
Que en la plana, corrent, remorejava,
Dessus la qual lo rossinyol gentil
Refilava un cant fort plasent e sotil.
Breu, jo'm pensí, contemplant tals delits,
Que per cert ço fós terrenal paradís,
O, al tot menys, lo jardí sumptuós
De les Hespèrides, tant bell e fruytós.
Mirant lo lloch així noble e excellent.
De bé veure'l n'haguí meravellós talent;
Llavors demnnt les flors m'asseguí sots l'ombratge
Per mills jutjar aquell divin estatge,
Mas, sguardant aquell lloch tant joliu,
De forta sòn près encontinent jo'm viu
E, tot dormint, semblava'm vivament
Que en visions vehés perfetament
Faher sojorn en aquells llochs verdals
De tot lo món los animals brutals.
Lla triomfaven los orifanys fortissims,
Tigres, lleons e lleoparts potentissims,
Cavalls, asens, muls e dromadaris,
De camells e de panteres congregaris;
Orsos, dragons e cervos, porchs senglars,
Daynes e cabirols a milenars,
Vaques, bous, anyells, ovelles e moltons.
Llops e guineus qui temen los bastons;
Cans, gats, rata, esquirols e d'animals
Deu milia altres qui nomenar no'm cal.
Car de tots llochs era venguda lleu
Cascuna bestia anant ab quatre peus.
Aprés jo viu d'aus així gran nombre
Que la una a l'altra fahia nosa e ombra:
Grifants, milans, àguiles, falcons, voltors
Esmerellons, ospervera e abutors,
Ostardes, grues, agrona, cignes, pagons