Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


a Déu que jo degués morir huy per mon Senyor e que ell fos viu; mon cor, per causa de la amor que jo li tenia, sembla voler sortir de mon cors. Jo crech que morré de gran malinconia: d'huy més la mort m'aportaria plaer e seria la fi de tots mals, açò es cosa clara. Jo prech Déu (qui tots los bens prepara) que'l vulla rehebre en la alta jerarquia, perdonant-li si ha comès follia. Qui bé li'n voldrà que cante Amen ab veu clara.» Après aquestes paraules los dits animals cridant tots a una veu digueren: «.Amen, Déu lo perdó per sa gràcia, misericòrdia e pietat.»


Lo dit cavall parla als altres animals

Llavors lo dit cavall, apellat lo cavall Bayart de les curtes orelles, parlant dix les paraules següents: «Molt excellents e nobles Senyors, aixi com sabets mills que no jo, Déus Tot-poderós ha ordonat que tot cors havent ànima, aprés lo terme per Ell ordonat, haja a morir una vegada, e la mort no es altra cosa sinó lo departiment que fa l'ànima del cors anant-se'n al lloch d'on ella es venguda. E lo cors aprés tal departiment se resol e retorna a les coses de les quals ha estat compost. A ço es conforme lo dir del gran filosoph Aristotil qui aferma que totes coses retornen e resolen-se en ço de què elles han estat compostes. E aquesta divina ordinació ha estat acomplida en lo Rey nostre Senyor, al qual Déu perdó, e dó a nosaltres, per sa misericordia, tant de seny e discreció, que, mijançant sa gracia, puscam eslleir un altre Rey nou, lo qual sia nostre pro-