Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




La resposta de fra Encelm

«Aprés que jo haguí ohit les curials paraules del Rey, fiu-li aytal resposta com se segueix: «Molt alt e poderós Princep e Senyor: sapia la vostra reyal altesa que tot ço que vos ha estat dit de mi es veritat; e refiant-me de present de vostra gran justicia, e sabent que sóts Senyor d'aixi gran fermesa que ja més amor ne oy no vos poria faher eixir de la dreta via, och e ver que jamés no procehiriets en fer negun cars sens rahó, jo vull bé que sapiats que jo crech fermament e prehich que nosaltres, fills d'Adam, som pus nobles e de pus gran dignitat que no vosaltres, animals. E no vos en sapia gréu, Senyor, car jo ho entench a provar per vives rahons si plau a la vostra alta Senyoria en açò donarme audiença, suplicant-vos no voler fer contra mi neguna cosa ab furor o enfelloniment, mas que us placia leixar-los enrere e metre rahó e justicia enant. Car lo gran e savi Cató diu: que ira empatxa l'enteniment en sort que no pot albirar la veritat. E si jo no prove ma opinió ésser vera, fahets a les hores de mi tot en aixi com a la vostra alta Senyoria plaurà.»