Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/50

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


e tots ben ordonats per belles proporcions corresponent les unes ab les altres, car los homens grans han les cames llongues, e los braços llonchs e aixi meteix tots los altres membres segons la llonguea del cors; e los homens petits han les cames curtes, los braços curts, e aixi són tots proporcionats segons la statura de llurs cossos. E vosaltres, animals, sóts fets al contrari: car en vosaltres no ha neguna proporció de membres, e jo us ho vull declarar distinctament.»


De la proporció dels animals

«L''orifany, aixi com podets veure clarament, ha lo cors fort gran, los uylls petits. Lo camell: gran cors, llonch coll, llongues cames, petites aurelles e la coha curta. Los bous e taures: gran pel, llongues cohes e no han gens de dents a les barres part davant. Los moltons: gran pel, llonga coha e sens barba. Los conills, quant que sien petits animals, han les aurelles pus grans que no ha lo camell, e aixi trobarets molts e quaix infinits animals tots variables sens la justa proporció en los llurs membres, e per aquesta rahó apar clarament que nosaltres, fills d'Adam, som de pus gran noblesa que no vosaltres, animals.»


La resposta de l'ase

«Fra Encelm, vós fahets gran pecat menyspreant los animals dels quals havets parlat, e no sóts tant innocent que no sapiats que qui