Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/62

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


teniment ho pot compendre) segons mon esperit e enteniment; hajats, donchs esguart a mon dir.»


La natura e lo govern que tenen les abelles o mosques de mel

«Lo primer dels petits e sotils animals es l'abella, que si n'havets sguart, fra Encelm, veurets com elles se governen en llurs habitacions sots la conduyta e obediença de llur Rey, lo qual habita al mig de ses gents. E aprés, a la primavera e en estiu, de jorn e de nit, quan la lluna llu, elles surten totes generalment, e van aplegar la cera sus a les fulles e a les herbes molt sotilment ab los peus, e aprés apleguen la mel dedins les fulles, flors de les herbes, arbres, e de les altres plantes. De la cera elles fan llurs cases e habitacions en diverses maneres: les unes rodones, les altres cayrades, les altres en triangle, les altres fetes a cinch o sis cayres, per a romandre-hi e habitar; altres com a botigues e llochs per metre llurs viandes e provisions per l'hivern, e altres com a cambres per anodrir llurs fills e dormir en hivern; e les aparellen com botigues o magatzems. E aprés que les han omplert de mel per la provisió de l'hivern, elles les tanquen d'una bona e gentil clausura de cera, a fi que neguna d'entre elles no hi toch fins al temps de la necessitat. E llavors totes en general sens proprietat mengen en comú. Mas, aprés que l'hivern es passat, a la primavera, elles retornen a llur mester aixi com d'abans. E llurs ordinacions son aixi fetes que aquelles qui no venen ben d'hora dormen de