Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/70

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


què'ls havets esmerçat e despesat. E si n'havets mal usat, anirets al foch infernal del qual jamés no porets eixir. E après que havets agavellat lo diner no podets encare haver pa de blanca flor de farina sinó ab gran mal, gran treball e suhor de vostra cara, car havets a llaurar, sembrar, segar, collir, batre e destriar la palla del gra, garbellar, moldre, pastar e coure al forn; e tot açò amb gran angoixa e treball. E aixi meteix a coure les altres viandes, asclant llenya, encenent foch, plorant per causa del fum qui entra pels uylls, picant, atriçant, passant, deixetant, prement e scalfant les salses e espècies per vós nomenades.»


L'ase diu a fra Encelm les viandes que'ls son propries

«Fra Encelm, nosaltres menjam delicadament les viandes, com lo bon forment, l'ordi, civada, sègol, mill, faves, pèsols, llentíes, arroç e semblants sements. E quant es dels fruyts, nosaltres menjam rahims, figues, préssechs, mores, aubercochs, prunes, pomes, peres, cireres, magranes, llimones, melons e moltes altres bones fruytes de diverses sorts, e no menjam jamés sinó de les pus madures e de les mellors. E esdevé que quan vosaltres volets collir d'aquells fruyts per al vostre menjar, no trobats sinó los pus àvols e vells. E menjarem tot açò gojosament en despit de vosaltres sens que'n paguem malla ne diner. Vosaltres pagats e nosaltres menjam; vosaltres plantats los horts e nosaltres menjam