Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/84

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


retre a cascun ço qui es séu, no desfreçant la justícia per avaricia, per favor, ne temor, guardant e acomplint tostemps ço que Déus vol e mana, qui es lo ver Rey dels Reys, e Senyor dels Senyors, aixi com són los reys dels animals segons que aci après vos declararé. Lo molt alt princep e rey dels animals es lo lleó, e sapiats que als ajusts, bregues, guerres e batalles ell es tostemps lo primer e's met sovent en perill de mort per ses gents, e açò per la pietat que ha d'elles; leixa'ls així bé ço que ells han, sens que vulla res haver pres d'ells, ne per llur propri grat ne per força. Aytambé vull-vos dir dels reys de les formigues e de les llagostes com són pietosos e misericordiosos en tots llurs fets e govern, sens que prenguen jamés null dret sus llurs gents. E aixi bé com los reys de les grues, per la gran pietat e compassió que ells han de llurs sotsmesos, ells meteixos fan l'aguayt de nit dementre que llurs gents dormen. E per semblant fan tots los altres reys dels animals, per ço com ells han pietat de llurs vassalls, e no usurpen ja més negun dret ni trehut, e no demanen jamés res a negú. Quant es dels servidors e oficials de vostres reys difunts, lladonchs que vostres reys novells entren en nova senyoria, ells fan deservey an aquells qui servien llurs pares, e'ls recompensen mal de llurs bons serveys fahent altres nous servidors, e ben sovint (a fi que la senyoria sia tota d'ells) maten llurs germans, oncles e parents, o'ls meten en presó, o bandejen perpetualment. E tement perdre la senyoria temporal, leixen anar e perdre la espírital. Mas entre nosaltres, animals, no fahem res de tot aço quan s'esdevé que un altre