Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/93

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Fra Encelm diu a l'ase

«Senyor ase, un'altra rahó e prova que entre nosaltres, fills d'Adam, som de pus gran dignitat e noblesa que no vosaltres, animals, es que nosaltres som molt enginyosos a bastir cases, torres e palaus per habitar, fahent-los de moltes maneres e fayçons: rodons, quayrats e de totes altres formes e talls. E açò procehix de la gran sotilitat e prudencia de nostre enteniment, mas vosaltres sóts privats de tal cosa. E qui sab faher açò es digne d'ésser senyor. E al contrari: qui no fa o no sab faher tals e semblants coses, la justicia e rahó volen que sia jusmès e vassall.»


L'ase respon a fra Encelm

«Fra Encelm: aytant pus vós parlats, altretant demostrats vostra error, així com me sembla, e cuydant haver assats de saber, en sóts de tot en tot llunyat. Car si hi havia en vós rahó, o discreció alguna, veuriets palesament que tota la llohança que us donats de la mestria vos fahets gran follia de dir-ho, e me sembla, en veritat, que sots d'un fort rohí e feble enteniment, e açò es clar a tot cascun, per la pega llohança que us donats d'edificar, car fahent comparació de totes vostres obres ab les nostres, sembla que ço sia scarn.»