Pàgina:Llibre de la mort (1898).djvu/88

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

entre'l capoll que la duya
y la vergella en que exí.
 Y en amunt cap amunt sempre,
ab l' envestida d' estíu,
romangué á la, tardorada
frech á frech del segon pis.
 
Ha tornat la primavera,
lo verger ha reflorit,
y n' he obert de pinta en ampla
los balcons al sol d' Abril.
 !Pobra mesquineta fulla!
seca y negrosa l' ovir,
encarcarada, malmesa,
com un náufrech que sobreíx.
 Si pogués ara abastarla
la trauría tot seguit
del costell ab que l' afronta
aquexa argolla infantil.
 He apropat en vá les tories,
al ull mestre ja no arrib;
mes al temps que m' hi embrancava
per atançarlo vers mí,
 Tan gros bragat ne tenía
que 'ls capbrots parlar he ohit.
Moguts per l' ayre, fressosos,
revinclats deyan axí: