nostra antiga literatura classica; encara i tot que, al reimprimir-les de bell nou, acomodin a la capacitat o comprensió filologica de la generalitat de lectors algunes formes ortografiques o fonetiques de la nostra llengua arcaica. Amb això, si per una part en resulta mancabada la material integritat d'alguns mots, talment com els llegim en els més vells trellats que ns romanen dels sigles xiii, xiv i xv, s'aplana i es facilita, per altre vent, la cabal comprensió del vell text al lector modern que no s'haja imposada la gens ingrata labor de interpretar i compendre el pintoresc vocabulari de la nostra llengua vulgar, retrovertida a una epoca anterior de quatre o cinc sigles.
Aqueixa alteració merament formal pot esser més permesa i tolerable si (com en el cas present) se limita a l'estructura d'alguns mots i formes verbals, respectant integrament la construcció i maneres de dir que ofereix el text autentic. Dins tal discreta limitació, ja sab l'erudit filolec, per endavant, que no li cal pendre l text popularment reimprès com a base d'estudi o disquisició llingüistica; i el llegidor poc nostrat consegueix entendre més facilment lo que una puntual edició crítica li oferiria de boirós o ininteligible. Altrament, aquest sistema res té d'extrany ni inusitat; i dins la moderna bibliografia, especialment
Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/14
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.