Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

que sien dignes d'esser consellers i d'estar en paría de rei.

 A tots los barons i al poble d'aquella cort, plagueren les paraules que havia dites lo rei, i tots se tingueren per bé avinguts en l'elecció del rei. Acort fo pres que l'ors i lo lleopart i l'onça i la serp i lo llop fossen consellers del rei. Tots aquests, en presencia de la cort, juraren com al rei donassen lleal consell en tot çò que poguessen; més molt desplagué a na Renart com no l'havien elegida a esser conseller del rei; i en presencia de la cort digué estes paraules:

 — Segons que s troba escrit en l'Evangeli, Jesucrist, qui es rei del cel i de la terra, volgué haver amistat i companyia en est món d'homens simples i humils; i per açò alegí ls apostols, qui eren homes simples i pobres, a significança que en la sua virtut los exalças, i que ells ne fossen més humils; perquè, en esmena de tots vosaltres, jo dic que a mi seria semblant que l rei degués haver en son consell besties simples i humils, per çò que no s'ergullessen per poder ni per llinatge, i que ab lo rei no se volguessen igualar, i que a les besties simples i que viuen d'herba fos eximpli d'esperança i d'humilitat.

 A l'orifany i al senglar i al bóc i al moltó i a les altres besties que viuen d'herba, pare-