Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


que s'han, sen podria torbar lo consell del rei.

De l'altra part parlà na Renart i digué que al consell del rei tanyia que hi fossen belles besties i grans, aixó com l'orifany i el senglar i el bóc i el moltó i el cervo, car en presencia de rei se convé bellesa de persona.

En volentat fo del rei que na Renart i sos companyons fossen de sa cort i de son consell, i fóra fet; mas lo lleopart digué al rei secretament estes paraules:

— Senyor, un comte havia guerra ab un rei; i car lo comte no era tant poderós com lo rei, ajudava-s ab maestria de la guerra de rei, açò es a saber, que aquell comte secretament donà grans dons a l'escrivà del rei, per tal que li fes saber tots los ardits i ls actes que l rei faria en sa guerra contra l comte. I per açò aquell escrivà empatxava l poder del rei, que no podia venir a fi de la guerra del comte.

Con lo lleopart hagué finides ses paraules, i l lleó hagué entesa la semblança, ell digué que l gall fos de sa cort, i no volgué que na Renart fos de sa cort, per çò que no fes a saber a l'orifany ni a les altres besties qui vivien d'herba l'ardit del rei ni de sos companyons qui menjaven carn.