Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


aquella bestia sobre qui queia la sort anava al lleó i menjava-la. Un dia s'esdevenc que caigué la sort sobre una llebra, i aquella llebra trigà anar al lleó, tro hora de mig-dia, per çò car temia morir. Molt fo irat lo lleó, con tant s'havia estat la llebra, car gran fam havia, i digué a la llebra per què havia tant estat. I la llebra s'escusà i digué que pres d'aquell lloc havia un lleó que deia que era rei d'aquella terra i que l'havia cuidada pendre. Lo lleó fo molt irat i cuidà-s que fos veritat çò que la llebra li havia dit, i digué que li mostras lo lleó. La llebra se mès primera, i lo lleó la seguí; i la llebra vingué a un gran pélac d'aigua, lo qual era en una bassa que era environada de totes parts d'un gran mur. Con la llebra fo sobre l'aigua, i l'ombra d'ella i del lleó aparegueren en l'aigua, digué la llebra al lleó: «Senyor : veus lo lleó que es ací en l'aigua i vol menjar una llebra?» Lo lleó se cuidà de la sua ombra que fos lleó, i saltà en l'aigua, per çò que s combatés ab aquell lleó. Lo lleó negà-s i morí en l'aigua, i la llebra ab sa certesa romangué com havia fet morir lo lleó.

Con l'orifany hagué oit l'eximpli, ell digué a na Renart aquest eximpli:

— Un rei havia dos donzells qui pensaven de sa persona. Un dia s'esdevenc que l rei seia en sa cadira, i davant seu estaven gran