Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

mès-lin bon lloguer. Aquell hom tragué de la sitja l'ors i el corb i la serpent; i con ne volgué treure l'home, la serpent li digué que no ho fes; car, si ho feia, mal guasardó n cobraria. L'ermità no volgué creure la serpent del consell que li donava, i tragué aquell hom de la sitja. A poc temps l'ors aportà al sant hom un buc d'abelles qui era ple de bresques, i, con l'ermità hagué menjat de les bresques a tota sa volentat, ell se n'anà a una ciutat on volia predicar. A l'entrant de la ciutat, lo corb li aportà una molt preciosa garlanda, que era de la filla del rei, a la qual havia llevada la garlanda del cap. L'ermità prengué la garlanda i hagué gran goig, car molt valia. Per aquella ciutat anava un hom cridant, i deia que tothom qui hagués aquella garlanda, que la retés a la filla del rei, que ella lin donaria gran guasardó; i que si la garlanda tenia amagada i hom ho podia saber, que n portaria pena molt gran. Lo bon ermità vingué per una carrera ont estava aquell hom que ell havia gitat de la sitja, lo qual hom era argenter. Lo sant hom comanà la garlanda a l'argenter secretament, i l'argenter aportà-la a la cort i acusà l sant hom. Aquell sant hom fo pres, batut i encarcerat. La serpent que l sant hom havia gitada de la sitja, vingué a la filla del rei, qui dormia, i mordé-la en la mà. La filla