L'un dels vuit proomens respongué i digué aquestes paraules:
— En una ciutat havia un noble burgès molt ric, i con se morí deixà tot quant havia a son fill. Aquell fill del burgès fou request per moltes persones, car los uns li volien donar muller, i los altres lo pregaven que entrés en orde. Aquell macip fo en volentat que venés tot quant havia, i que n fes un hospital i un pont. L'hospital proposà fer per çò que hi albergassen los pelegrins qui per aquella ciutat passaven con venien d'Oltramar; i lo pont proposà fer per çò que ls pelegrins i altres gents ne passassen, i que en l'aigua no s negassen, car aquella aigua era a l'entrant d'aquella ciutat, i havia-hi negats molts pelegrins qui venien i anaven a Jerusalem. Con lo fill del burgès hagué fet l'hospital i lo pont, una nit, con fou adormit, ell somniava que de tot quant bé se faria per l'hospital i per lo pont, hauria merit davant Déu.
En les paraules que l lleopart hagué oides conegué que l rei hauria pena en infern, aitant gran com era l damnatge que se seguiria tots temps en les males costumes que son malvat consell metia en la terra, i digué que la pena que estava aparellada al rei i a son consell era inaesmable. Puxes digué entre sí mateix que ell amava més esser bestia irracional, jatsia
