Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/7

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


didactica popular, — la concreció podriem dir, — de la doctrina cientifica, de la saviesa purament especulativa i abstracta.
 La personalitat den Ramon Llull, tant lluminosa i plena de relleu com més s'arriba a enfocar i més de prop un la mira, ofereix extraordinaria multitut d'aspectes o caires. Al costat del teolec polemista i expositor, del filosof enciclopedic a la faisó de son temps, del moralista i didactic, de l'asceta fondament mistic, s'hi mostra l'artista, el poeta, el narrador de fantasia inexhausta, afanyós d'extendre i fer arribar els fruits de saviesa fins a les populars multituts indoctes. Son esperit, generosament altruista, democraticament cristià, el mou a enriquir i nodrir l'enteniment dels qui saben poc; i abandonant, pera atényer el seu objecte, les abstraccions i subtileses del sec raonament especulatiu, adopta un estil llampant i pla; substitueix a l'ergotisme silogistic l'imatge plastica, la semblança alegorica, el vulgar exemple suggerit per les realitats de l'existencia humana; i, donant a ses concepcions el saborós atractiu i la claredat que ls comunica la casolana llengua vulgar, les presenta reblides d'amenitat, palpitants de vida.
 Així; en la novelesca traça del Blanquerna, va formulant tot un pla de millores i reformes religioses i socials, fent recórrer a l'amable