Per la gran deshonor que l rei prenia con lo lleopart lo reptava de traició, i car l'onça ahirava lo lleopart per çò com lo rei dels homens l'havia honrat més que a ella, per açò l'onça pres la batalla contra l lleopart, i escondí l rei de traició. Emperò conciencia havia, car sabia que l rei havia feta malvestat i engan contra l lleopart, qui lleialment l'havia servit tots los temps de sa vida.
En lo camp foren lo lleopart i l'onça, i tot lo poble digué:
— Ara parrà qui vencerà, o veritat o falsetat.
Adoncs lo gall demanà a la serpent qual li paría que degués vèncer la batalla, i la serpent digué aquestes paraules:
— Batalla fo atrobada per çò que veritat confonés i destruís falsia, i Déu es veritat; perquè tota persona qui mantenga falsetat se combat ab Déu i ab veritat.
Aquestes paraules, que la serp deia secretament al gall, entengueren lo lleopart i l'onça, per les quals paraules fou lo lleopart molt consolat, i l'onça ne fo en conciencia i en tristicia, i hagué por que ls pecats del rei no fossen ocasió de sa deshonor i de sa mort.
Tot aquell dia, tro a hora de completa, durà la batalla del lleopart i de l'onça; i l'onça se defenia molt fortment contra l lleopart, lo qual hauria vençut i mort; més conciencia
