molts llops ha en vostra terra. D'aquells podeu triar a vostre plaer tal ors i tal llop que sien a vós a trametre.
De l'altra part parlà na Renart i digué:
— Lo rei dels homens es lo pus noble i lo pus poderós rei que sia en tot lo món, i per açò es cosa necessaria que vós, senyor, trametau lo pus savi i lo pus fort ors i llop que hajau, car si no ho fesseu, podria-us esser blasme i perill.
Lo rei digué a na Renart qual era l pus savi i el pus fort ors i llop que fos en son regne, i na Renart respongué i digué que pus que l'ors i el llop eren de son consell, semblant era que fossen oascun pus savi i pus fort que negun ors ni negun llop que fos en son regne. Lo rei tengué per bo que trametés l'ors i el llop qui eren de son consell al rei dels homens; i l'ors ni l llop no sen volgueren escusar, per çò car amaven honrament i temien, si s'escusaven, que no ls fos jutjat a volpellatge. Ab tant na Renart digué al rei que en així com trametia al rei dels homens les pus nobles persones de tota sa terra, que en així era raó que li trametés lo pus savi missatger de sa cort, qui menas l'ors i el llop per presentalles. Lo rei ho tengué per bo i digué a la serpent que ella fes la missatgeria.
Ans que la serpent eixís de la cort del rei
