poch cost. A cent cantis de aigua ques posian en una bota, s'hi posará un peu de raims esprimits ó prempsáts (al temps de la verema) ab una lliura ó dos de julivert tendre; y una lliura de flor de saúch tendre ó seca, y un bon canti de vinagre fort; y al cap de un mes se tindrán cent y un canti de vinagre molt fort y odorifich, perque la flor del saúch fa lo vinagre fort y de bon olor. Sen podrá fer mes ó menos cantitat proporcionant los materials.
Secret molt excelent pera conservar lo vi. Pren taronjas secas cullidas en lo mes de Maig, y ralladas ó picadas fins que estigan fetas polvos posalas dintra la bota del vi, y no tingas temor ques tornia agre.
Altre virtut y propietat experimentada tenen los dits polvos de taronja, y es que si lo vi fos un poch agre posanthi los espressats polvos, no sols no passará en avant fentse mes agre, sino que lo adobará y lo tornará á son primer punt y estát: pera trenta cantis de vi son menester sis unsas de taronja pera conservarlo y adobarlo.
Secret per saber si lo vi te aygua o no. Diu Creponte, que per saber si lo vi te aigua se posian en la bota en que está lo vi uns trossos de pera crua pelada, y si la pera va nadant per sobre, será senyal que no hi ha aigua; pero si sen va á fons lo vi te aigua.
Secret per no emborratxarse. Plinio diu que per no emborratxarse es bona la frexura de la
Pàgina:Llibre nou que conté varios secrets de naturalesa útils é importants (1825).djvu/14
Aquesta pàgina ha estat validada.
