Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/108

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 ¡Falaguera visió, que 'l pensament
Infanta al foch de son desitj brussent
Quant de la realitat trenca los llassos!
¡Y exa visió la tens avuy present,
 Obrinte els amants brassos!

 ¡Triunfa, nou Calendau! L' himne nupcial
En ta llahor ressona sens igual,
Y alcatifen les Muses amoroses
Lo camí de ta cambra marital
 De desfullades roses.

 La porta, que has buscat, del Paradís
S' obri als teus passos, Trovador felís;
Y totes les somniades meravelles
A tos ulls apareixen d' improvís.
 Més que 'n tos somnis belles.

 De quanta poësía tu has crëat,
Cull en est dols moment lo fruyt daurat,
Y discret gotja quant lo cor desitja,
Que al dintell d' eixe cel está sentat
 L' angel mut de la ditja.

1877.