Mentre 'l sol resplandeix;
A la nit, vola incert, y torna y gira,
Tremolejantse tot, com si fugira
De algú, ó de sí mateix.
A vegades los xichs, gent sense entranyes,
L' acassen, ben armats de llargues canyes;
Y quant l' han capbusat,
Ab joya gran y xillerisa rara,
El claven á una porta, viu encara,
Al pobre Rat-Penat!
¿Per qué eixe animalet, que 'l mon menysprea,
Ennoblit, agrandat en nostra idea,
¡Oh amichs, oh germans meus!
Lluminós l' admirem y ple de glória,
Com l' áliga triomfal de la victória
De Júpiter als peus?
¿Per qué 'l veig, ab ses ales eixamplades,
Senyorejar los vents y nubolades;
Estendre el valent vol
Sobre el passat llunyá, sobre 'l pervindre;
Muntar al cel, y fit á fit sostindre
Tota la llum del sol?
Eixe misteri, pera gents estranyes,
L' explica el crit que surt de les entranyes
De tot bon valenciá:
¡Sant amor de la Pátria Llemosina,
Inspira tu la história peregrina
Que brota als llabis ya!
Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/110
Aquesta pàgina ha estat validada.
