Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

¿Quí sab, qui sab si les passades glóries
Que afanyós cantes tu, renaixerán?
¿Quí sab si en negre doll eixes memóries
 Los temps engolirán?

Tu vols ser profecía y remembransa,
Prech del sepulcre y despertar del morts;
Y el sonriure has mesclat de la esperansa
 Als gemechs dels recorts.

Eixe Llátcer que crides en la fosa,
¿Está per sempre mort ó está dormit?
¿Es ton cantar, pera ell, veu miraclosa
 Ó inutil, perdut crit?

Complix ta lley y lo demés no importa,
Tot seguix en la terra sa corrent;
Sigues viva llabor ó fulla morta,
 Vola hon te porte 'l vent.

Vola á la vila, al camp, á la montanya,
Allá hon resone nostre dols parlar.
Al palau noble, y á la humil cabanya,
 Y al temple secular.

Vola com l' oronell d' ales lleugeres,
Que busca sens recel lo niu d' amor;
Y si ductós algú pregunta quí eres.
 Contéstali sens por:

"Fill soch y hereu d' una reyal princesa,
Y vaig buscant lo ceptre que pergué;