Aquesta pàgina ha estat revisada.
Se mesclen y confonen
En un sol sentiment,
Com los colors del Iris
En la claror del cel.
Veig divinal matrona,
Cenyit lo front d' estels;
Als dos costats arcángels;
Lluna y sol á sos peus.
En caritat santíssima
Ardix son cor brussent;
Estreny ab dolsos brassos
La salvadora Creu;
Y sos ulls, que espurnejen
A través lo blanch vel,
¡Oh verge dels meus somnis!
Son tos ulls, de amor plens.
Veig senyorial matrona
Ab argentat capell,
Sobre 'l que negres ales
Lo Rat-Penat estén:
Son front de llors coronen
Artistes y guerrers;
A genolls li rendixen
Tribut pobles y reys;
En son blasó flamejen
Los quatre Pals vermells,
Y ta bellessa, aymía,
En son semblant celest.
Veig púdica doncella
¡Figura de amor ver!
