Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/170

Corre sobre ells la parra, tota plena
De pámpols d' esmeralda y rahims d' or;
A son ombra, lo pa de cada dia
Repartix á sos fills lo Trevall sant,
Y en la taula la Pau y l' Alegría
 Les flors van desfullant.

 A un costat obri 'l pou la humida gola;
Y perque tinga perfumat dosser,
La garlanda de flors, que al vent tremola,
Estén sobre 'l brocal un gesmiler;
Y per la franca porta may tancada
Les flors despreses y el flairós perfum
Adins penetren, en la dolsa onada
 Del ayre y de la llum.

 Penjen del mur l' aixada y la corbella,
Que á terra fan doblar lo süat front;
Lo pulcre canteret, que la donzella,
Encorbant lo bras nu, porta á la font;
Y plena de armoníes misterioses,
La guitarra, que ensemps gemega y riu,
A la llum de la lluna, en les gustoses
 Velades del estiu.

 Allá dins, entre alfábegues florides,
En lo corral, baix l' ample taronger,
Mormorejant pregáries benehides,
La mare agrunsa á son infant darrer;
Y al cim de la cabanya, fentla un temple,
Santificant sos gotjos y dolors,
Obri eterna la Creu, per digne eixemple,
 Sos brassos protectors!