La hereva despullada y perseguida
Recobra avuy la pórpora real;
Y de la mare el desamor oblida,
Y la ofrena li fa, mal agrahida,
De son seny noble y de son cor llëal.
Alsant los ulls al cel, d' hon la llum mana,
Puntejant l' arpa ab divinal dolsor,
Silenci imposa y atenció demana:
Calleu, oixcau: la Musa Valenciana
Escomensa lo cant del patri amor.
LA MUSA.
Escolta oh Pátria, oh Mare, mos cántichs que la glória
Entre entusiastes vítors á totes bandes du;
Mon crit de renaixensa, mon himne de victória,
Ensomnis del pervindre, grandesses de la história,
Tot es, ánima y vida, oh Espanya, pera tu!
Pera tu son les santes memóries del meus avis,
Los fruyts de ma campinya, les flors de mon jardí,
L' enginy dels meus poëtes, la ciencia dels meus sabis,
La mel del nou Himeto, que endolsa en los meus llabis
Aquesta, que 't consagre, cansó de amor sens fí.
No la rebujes, Mare, perque la llengua oblides
Que en los palaus y els temples tan dolsa soná un temps:
Si en eixa parla escoltes tes glóries repetides,
Si canta tes grandesses, si plora tes ferides,
¿Qué es lo que tu receles? ¿Qué es lo que de ella tems?
Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/180
Aquesta pàgina ha estat revisada.
