Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/189

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

<poem>Com te canten iguals lo jorn alegre  Y la paurosa nit.

 ¡Senyor! ¡Senyor! Mon ánima oprimida De ta má, que la prova, sentí el pés: Yo benehixch y bese ma ferida;  Peró ¡ay! no puch ya més!

 Vora el camí, ductós, alse els meus brassos, Y veig lo cel tot fosch y anubolat; Lo bácul fort que sostingué mos passos,  Canya es que s' ha trencat.

 Com, al vindré l' ivern, les oronetes, Fugen mes esperances á altres mons; Com boyres matinals, volen desfetes  Totes mes ilusions.

 Yo sé que esta es ma sort, y la he aceptada: Has fet lo sol pera brillar y ardir, Pera tronar la tempestat prenyada;  L' home pera sufrir!

 Pera ofegar los mentidors deliris Del seny altíu en llágrimes de fel; Pera comprar ab terrenals martiris  Felicitats del cel!

 Al decret subirá baixe la testa, Y ahon ta dextra me envíe somís vaig; No fuixch, no, ni provoque la tempesta:  Caiga quant vullga el raig.