Aquesta pàgina ha estat revisada.
————
OH, tú, la que callada, de la boyrosa nit
Allá en les altes hores,
Sortint de l' ombra negra, t' acostes á mon llit,
Díguesme, ¿per qué plores?
Falaguera mitj-riure yo en altre temps t' he vist,
T' he vist mitj-riure alegre;
Y tú vens plorant ara, y ara el teu semblant trist
Cubrix un núbol negre!
Y borrant va eixe núbol el teu confús contorn,
Y 't veig fosca y lluntana;
Y apareixes mes tart, y t' en vás mes enjorn...
¿No eres més que ombra vana?
