Aquesta pàgina ha estat revisada.
Mes oblidarse poguera
Del encárrech que li fera,
Buscant brins pera son niu.
¡Xiqueta dels cabells d' or!
Pense que será millor,
Pera que no 's perda el viatge,
Encomanarli el mensage
A un gran suspir del meu cor.
A un suspir ardent y tendre,
Que son propi foch s' en dú;
Y al que no li cal dependre
Lo camí que ha de mampendre:
¡El sab millor que ningú!
Molt millor que la oroneta,
La merla y el rossinyol;
Y anirá sempre vía dreta,
Y sols parará, xiqueta,
En la teva ánima el vol.
