Deixa caure á la vall les negres ruines
Que la rella en lo solch ha de trencar.
Si á buscar vens les arrahils del arbre
Que lo florit brancatge esten al sol;
Si calent creus trobar en lo dur marbre
Lo dols escalf del maternal bressol;
Fuig d' est castell, hon entre alegres rialles
Encara greu gemech sorolla vuy:
Ben derrocades foren ses muralles;
La Pátria, que tú cantes, no está assí.
No hi ha estat may: si vore vols reviure
Coronada de paumes y de llors,
Garrida, noble, victoriosa y lliure,
La regina inmortal dels teus amors.
Vine á buscarla en lo portal del temple
Que á tots, grans y petits, obri sos murs;
En lo palau, hon per gloriós eixemple
Jura 'l rey obehir tots los bons furs;
En la forta mainada, hon tot un poble
Darrere l' ombra de Sen Jordi vá,
La alta senyera agermanant del noble
Ab l' aymat gonfanó del ciutadá;
Dalt de la trona, hon en la omplida escola
La sabiessa renaix de l' antigor;
En mitj dels jochs, hon la daurada viola
Reb de mans de sa bella el trovador.
Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/60
Aquesta pàgina ha estat revisada.
