estampades a Valencia l'any 1474, per a tot lo referent a Bernardí Vallmanya, que fou qui traduhí al català Lo Carcer d'Amor.
Al compondre En San Pedro, en la segona meytat del xvèn segle, la seva afortunada novela, degué fixarse principalmente y segons totes les probabilitats en dos models ben reconeguts. Un d'ells, La Fiammetta, del italià Joan Boccacci, es tingut com el punt de partida de la novela sentimental hont l'amor apareix considerat patològicament o poch menys, usantse procediments d'anàlisi y d'observació que temps a venir devíen erigirse en sistema y ésser adoptats per la novela moderna ab exclusió de tot altre. Ja traduhída al castellà y al català la novela italiana de la qual parlèm[1], fou molt llegida en aquell temps; com també ho fou altra noveleta llatina del Sant Pare Pius II, escrita quan encara son autor no havía assolida tan suprema investidura y 's deya simplement Eneas Silvio Piccolomini. Aquesta obreta, el títol castellà de la qual es: Historia muy verdadera de dos amantes Eurialo Franco y Lucrecia Senesa[2], presenta com a particularitat l'utilisar la forma epistolar, com a recurs per a traduhir estats de conciencia y sentiments molt íntims dels personatges, enlloch de ferlos parlar sols a la manera del Boccacci. Per aquest procediment se feya ja possible colocar al llegidor, segons convingués, en la situació del un o del altre dels actors, lo qual havía de permetre donar nova varietat a la narració, fugint de la monotonía, que es el defecte capital de la Fiammetta y de moltes altres produccions de son genre.
_______
- ↑ La Fiammetta fou impresa en castellà l'any 1497 (Salamanca), emperò la traducció degué córrer manuscrita molt abans: dos d'aquests manuscrits se troben ara a la Bibl. de l'Escorial. En quant a la traducció catalana, feta també en el segle xv, ha estat publicada per nosaltres matexos, en 1908, en un volum que forma part de la nostra «Biblioteca Catalana».
- ↑ La edició castellana més antiga d'aquest llibre de la qual se té noticia era de Salamanca (1496), emperò sembla perduda actualment. L'obra ha estat reimpresa (Barcelona, 1907) pel sabi hispanòfil Mr. R. Foulché-Delbosc, seguint el text de la edició de Sevilla, de 1512.
