Vés al contingut

Pàgina:Lo càrcer d'amor (IA locarcerdamortra03sanp).djvu/38

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

aplegui a la cort y palacio, apres dauer hagut posada, per veure lestil y tracte de la gent cortesana, y pera mirar la forma del aposentament, y saber hon hauia menester anar o estar o aguardar per al negoci que voli[a] empendre. Y aço continuadament fiu alguns dies, per millor apendre lo que mes me conuenia, y quant mes en la forma que hauia tenir mestudiaua, menys disposicio veya per al que desijaua; y cercades totes les maneres que aprontar me hauien, hagui per millor, comunicarme ab alguns cortesans principals quey eren. Y com generalment entre aquells la bona criança trobar sacostuma, me tractaren donant me tant lloch, quen poch temps fuy entre ells tan estimat, com si yo fos natural *[b 2 v.] de la terra, de forma que atengui clarament noticia de les dames, per hon fuy ab ma industria conegut apoch apoch de Laureola; y de mi hauent ja manifesta noticia, per mes participar ab ella contaua li d Espanya les coses marauelloses, ab les quals ella molt folgaua. Y vent que ja com a seruidor me tractaua, semblauam que li poria dir lo que volria; y vn jorn, trobant la sola, apartada de les dames en vna sala, posat de genolls en terra, lo ques segueix ab semblants paraules pogui rahonarli:


[VI] Lo auctor a Laureola


N
ols esta menys be lo perdonar, quant son deseruits, als poderosos, que als flachs, quant son injuriats, la vengança, perque los vns sesmenen per honra y los altres per virtut perdonen. La qual cosa, si als grans homens es deguda, mes y molt mes a les generoses dones, que tenen lo cor real de sa naxença y la pietat natural de condicio propia. Aço, senyora, dich perque, per lo que vull rahonar