Aquesta pàgina ha estat revisada.
te su*[c 4 r.]plique, puix sera esta la final bona obra que poras fer per mi e yo rebre, que vulles portar a Laureola noues en vna letra mia, ab que salegre, perque della sapia com me despedeixch de procurarli malenconia; la qual, ab lo sforç que la portaras, vull comentar en ta presencia, y seran estes les rahons sues.
[XVI] Letra de Leriano a Laureola
P
uix lo guardo deis meus afanys hauia desser ma sepultura, ja so a temps pera rebrel. Y no cregues que la mort me desplacia, car aquell es de poch juhi que auorreix lo que la libertat atorga. ¿Mas que fare, que acabara ab mi lasperansa de veuret? Greu cosa para sentir la, diras, com tan prest, en vn any que ha, o poch menys, que so teu, lo meu comport ha volgut fallir me. Not deus marauellar, que la tua poca sperança y la mia molta passio poguessen bastar pera mes al comport leuar la força. No haguera pogut pensar haguesses dad loch a tal cosa, si tes obres no men certificassen. Tostemps he cregut forçara ta piadosa condicio a ta voluntat importunada, com se vulla que si en aço reb dan ma vida, la mia sort te la culpa. Espantem com not dols de tu mateixa. Ma libertat te donada, lo cor he volgut offerir te, neguna cosa ha volgut ser mia, per esser del tot tua. ¿Donchs com te volra seruir ni tenir amor lo qui sabra [que] les coses *[c 4 v.] (L. 4) propies has destruhides? En cert, tu eres de tu mateixa enemiga: si remeyar nom volias, perquem saluara yo deuies ho fer, per no esser tu mateixa condemnada, y perque en la perdua mia hagues algun benefici; desige quet pese della, pero nou vull, si lo pesar te hauia de dar pena, que puix