Aquesta pàgina ha estat revisada.
[XVIII] Letra de Laureola a Leriano
L
a mort que tu, de molt turmentat esperaues, yo per culpada la merexia si en lo que faç ma voluntat peccara; lo quen cert no es axi, que mes te scrich per rembre ta vida, [que] en satisfacio del teu desig. Mas, trista de mi, que aquest descarrech sols pera complir mi mateixa aprofita! Per que si daquest peccat fos acusada, no tinch altre testimoni pera saluarme sino la intencio mia, y per esser part tan principal, lo seu dit nos pendria en compte; y ab aquesta por, he posat la ma en lo paper, y lo cor al cel, fent jutge de ma fi aquell a qui la veritat de les coses es manifesta. Totes les voltes quen respondret dubte, es perque, segons aras mostra, no pories tu esser absolt sens la condemnacio mia. Que ab tot, que sols tu y lo portador de la mia letra sapiau lo que he scrit, ¿que se yo en *[c 6 v.] (L. 6) los juhins que dareu sobre mi? Yo dich que fossen bons; sols la mia sospita me damnifica, Prech te, quant ab la mia resposta en mig de tos plahes en mes vfana estigues, quet recordes de la fama de qui lat ha causada; y vull daço auisarte, perque semblants fauors desigen publicar se, tenint mes esguart a la victoria dells que a la fama de quils *[c 7 r.] dona. Quant mestaria millor a mi esser tenguda per cruel, que damnificada per piadosa, tun tens coneixença, y per remeyar te he vsat lo contrari. Ja tens tu lo que desigaues e yo lo que temia. Prech te que mescles ma letra en la tua fe, per que si es tan certa com confesses, no la perdes, ni de negu puga esser vista. Que si algu lo quet escrich veya, pensaria quet ame, y creuria que les rahons mies, ans per dissimulacio que per veritat eren dites; la qual cosa es