Los bons la sua condicio temen, y los mals la sua justicia. Los seus familiars la mort los cerquen y tracten, vsant ab ells lo que ab ells aprengueren. Dich te, senyor, aço, per lo desig que tinch que la honra y vida tua se sostente. Mala sperança tendran en tu los teus, vent te cruel contra mi; tement altre tant, los daras en exemple de qualseuol atreuiment que emprenguen, que qui nos troba segur, nunca assegura. O quant estan delliures de semblants occasions los princips en lo cor dels quals esta la clemencia! Si per ells conue que los seus naturals muyren, ab voluntat, per saluacio sua, en lo perill se posen, de nit los vetlen, de dials guarden. Mes esperança tenen en lamor de les gents los benignes reys piadosos, que no en la força dels murs de ses fortalees. Quant hixen *[f 3 v.] a les places, lo que mes tart beneint los loa, mes prestament creu que erra. Donchs mira, senyor, lo dan que la crueldat causa, y lo profit que la mansuetut procura, y si tostemps te semblara millor seguir abans la opinio de ta yra que lo consell propi, malauenturada sia, filla que naixque pera posar en condico la vida de son pare; que per lescandil que metras en tan cruel obra, nos fiara negu de tu, ni tu tanpoch deues fiar te, perque ab la mort no procure algu la seguretat sua; y lo que mes sent sobre totes coses es: que daras contra mi la sentencia y faras de ta memoria la justicia, la qual sera tostemps delliberada, mes per la causa della, que per ella mateixa. La mia sanch no pendra molt loch en la terra, y ta crueldat tota la prouincia. Tu seras nomenat cruel pare, e yo ignocenta filla; que puix Deu es just, ell aclarira la veritat mia, y quant haja rebut la pena, restare de culpa delliure.
Pàgina:Lo càrcer d'amor (IA locarcerdamortra03sanp).djvu/87
Aparença