justicia. Quant pensaua la libertat que hauia de dar a Laureola, alegrauas; quant pensaua siu poria fer, la paraula perdia. Finalment, deixats los dubtes, *[f 4 v.] sabuda la resposta quem dona Gallio, comença de prouehir lo que peral negoci complia, y com a home prouehit, en lo entretant que yo estaua en la cort, ajusta cinch cents homens darmes, seus, que negu de sos parents ni altres pressones ho sentiren. La qual cosa ab discreta consideracio hague pensada, perque si a sos parents ho comunicara, vns, per no desseruir al Rey, dirien que era mal fet, y altres, per assegurar sos bens, queu deuia deixar, y altres, per ser lo cas perillos, que nou deuia empendre. Axi que, per aquestes inconuenients, y perque per alli poguera saber se la cosa, volgue ab la sua gent sola acometrel; y no restant sino vn dia pera sentenciar a Laureola, la nit abans aplega sos cauallers, y dix los quant eren mes obligats los bons a tembre la vergonya quel perill. Recordant los com per les obres que feren encara la fama dels passats viuia, pregals que per cobdicia de la gloria de bons, no curassen de la dels vius. Portals a la memoria lo premi dels que be moren; mostrals quant era gran follia tembre lo que nos podia escusar; prometels moltes merceus, [y] apres dauer los largament dit lo que li paria, dix los la causa perquels hauia cridats; los quals, a vna veu, morir ab ell se offeriren. Conexent Leriano la gran lealtat quels seus li tenien, tenint se per molt ben acompanyat, dispongue tantost a prima nit la partida; y aplegat prop la cibtat en vna vall, estigue tota la nit en celada, hon en lo que hauia de *[f 5 r.] fer dona la forma que deuia. Mana a vn seu capita, ab cent homens darmes, que anas a la posada de Persi, y que matas a ell y a tots los que en sa deffensa estiguessen. Hordena que dos
