uenturada que tant de be guardar mereixia, troba a Gallio ab vna batalla de gent quel esperaua, y en presencia de tots lay posa en les mans; y ab tot quels seus cauallers ab los que al rebato venian peleassen, posa la en vna acanea que Galio ja tenia aparellada, y apres de besar li altra volta les mans, torna a ajudar y afauorir la sua gent, girant se tostemps a ella fins que de vista la hague perduda. La qual, sens negun impediment; porta son oncle a la fortalea damunt dita. Pero, tornant a Leriano, com la remor del gran aualot atengue al Rey, demana les armes: tocades les trompetes y tabals, armas tota la gent de la ciutat y cortesana. Y com lo temps necessitat li posaua, perque Leriano hixques al camp, començau a fer, esforçant los seus ab animoses paraules, restant tostemps a la recega, comportant tostemps la moltitut dels enemichs ab molta fermetat de cor; y per guardar la manera honesta que requir lo retraure, anaua ordenant ab menys pressa quel cas requiria; y axi, perdent alguns dels seus y matant a molts dels contraris, aplega hon hauia leixats los caualls; y guardat lorde que per allo hauia donat, sens rebre reues ni perill, ell y tots los seus cauallers *[f 6 v.] caualcaren, lo que peruentura no haguera fet, si ans al remey no bagues prouehit. Possats tots a cauall, com es dit, posas los peons dauant y segui la via de Susa, de hon era partit; y com tres batalles del Rey a ell se acostassen, exint se vn poch del pas que portaua, acamina ab major pressa, ab tal concert y orde, que tanta honor guanyaua en lo retraure, com en lo pelear. Anaua tostemps a la reçaga, fent algunes girades quant lo temps loy acompanyaua, per retenir los contraris, pera portar la sua batalla sens congoixa. A la fi, no hauent sino dos legues, com ja es dit, fins a Susa,
