Pàgina:Lo camí de la fortuna (1868).djvu/22

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


III


 «Ja tenim demostrat que en est mon, es indispensable treballar pera poder adquirir; mès com aixó no basta, sino que es menester tenir constancia y fermesa en las resolucions, y mòlta atenció en los afers, cosa que compresas, van dins lo mòt ordre, conto del cas dirvosne de sa utilitat quatre paraulas, recordantvos avans de tot, aquell ditxo:—La regla manté 'l cos y la butxaca.—Aixó es tant clar, que fins un cego ho veu.
 «Un home treballant com lo qui mès, y posant en sos negocis diligencia y atenció, ve que s' enriqueix; pero en semblant punt presumint que ja may ha d' esser pobre, avuy á fira, demá á l' aplech, demá passat á festa major y l' altre á la fontada, ab poch temps, de lo que tenia no se 'n canta gall ni gallina, y al cap de vall, al Hospital. Podrem dir que semblant resultat, pervingut li hi haurá, de falta de treball? no; sino de mancansa d' ordre y per aixó deya la vella, que—Pedra movedissa, no posa molsa—que—La persona que molt muda la veureu sempre perduda