fèu, y TREBALLEU tot quant pogau y sabeu ESTALVIAR la meitat de las ganancias y avans de contraurer un deute preferiu anar al llit sens sopar, viureu alegres y satisfèts; haureu trobat la verdadera pedra filosofal; no esdevindreu esclaus de vostres semblants y no tindreu motius pera queixarvos de las anyadas que corren, ni de las dificultats que debeu vencer pera pagar las contribucions.»
Aixis, poch mès ó manco, parlá lo mestre Ricart. ¿S' aprofitaren de sos consells los qui 'ls escoltaren? No ho sabem. ¿Y vosaltres s' ho haureu escoltat com qui sent plourer? Ja 'm presumo que no faltará qui diga «si: per aqueixa m' entra y per l' altra 'm surt»; tal pensará fer una gran cosa exclamant: «com si 'm diguesis Llucia»; aquell, desconfiat de si mateix dirá: «á Tarragona manxan»; l' altre pensant que no habem fèt mès que mallar en ferro fret, exclamará: «ja pots xiular si l' ase no vol veurer.» Y que! Per aixó debem donarnos per vensuts? Un, un sol que ab lo temps sapia aprofitarsen de estos consells, pagará ab usura lo treball que pera popularisar las máximas de Franklin s' ha donat.
