Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/100

més que la idea d' un sentiment de carinyo y afició á las cosas de Catalunya, hi afegim lo calificatiu de regionalistas lo qual li treu lot sabor d' exclusivisme y de interesada mesquinesa. Lo que desitjem pera Catalunya, en efecte, volem extendreho á las demés regions, lo qual dona ja carácter general á las nostras ideas. Qualsevol regió que ‘s trobi en condicions semblants á la nostra, pot aspirar á lo meteix á que aspirem nosaltres, y á nosaltres nos toca alentarla. Pera que las nostras pretensions puguin realisarse ab desembrás y donguin per resultat un sistema complet y armónich d' organisació dintre d' Espanya, necesitem que totas las regions que la forman aspirin á lo meteix que la nostra, y logrin realisar juntas llurs aspiracions.
Y no ‘ns parem aqui encara. No sols som catalanistas y regionalistas, es á dir: no sols aspirem á que Catalunya rompi las lligaduras que la tenen agarrotada y subjecta, y á que las demés regions de la Península fassin lo meteix, á fi de que puguin luego unirse totas ab los suaus llassos de la germanor y del interés mútuo, sino que á tal resultat hi aspirem perque es conseqüencia d' un ordre general de ideas que coustituheix tot un sistema. Lo catalanisme regionalista es fill en nosaltres dels principis particularistas, que creyem los mes civilisadors y fomentadors de la cultura general. La reconeixement del particularisme es la consagració de la llibertat, y la llibertat es no sols la font mes abundosa de progrés y de millora, sinó que eleva la dignitat del home y de las societats y pobles.
Entés ab tal amplitut lo nostre catalanisme, anem á demostrar que es un sentiment no sols explicable, sinó perfectament llegítim; que tenim dret perfecte á ser catalanistas, y que no reclamem gracia, sino justícia.
Del trist estat á que ha arrivat la nació en general, no en som tan responsables com los que van pendres la direcció y