Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/125

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

cipis no sols distints sino oposats als que fins ara li han servit de guia. La varietat ha de substituhir á la uniformitat; la llibertat al autoritarisme.
 Lo que fins ara s' ha fet en lo camí del nostre Renaixement es proba de la bondat dels nostres principis. Entre mitj del decahiment moral é intel-lectual en que vivim, las produccions literarias en catalá son raigs de llum que 'ns diuhen que ‘l pervenir no será tan fosch com temem, si lo Renaixement s' estén á altres terrenos. Al entrar en lo literari ha produhit un moviment veritablement regenerador, despertantnos del ensopiment en que viviam, y permetentnos pendre lloch en lo concert dels pobles que cultivan las arts bellas: si logra entrar en lo polílich social actiu, influhirá sens dupte en la millor marxa de la cosa pública.
 Al voler pendre part en aquesta nos mou no sóls lo desitj de que ‘l nostre temperament positivista y analítich arribi á armonisar ab lo que fins ara 'ns ha portat cap á las abstraccions idealistas, sino també lo dret perfecte que tenim á fer sentir la nostra influencia. Vam entrar en la unió nacional baix la base de la igualtat, y no fem més que reclamar lo cumplimeut de lo pactat.
 Los agravis que hem rebut constantment y 'ls que 'ns están amenassant encara, sou la llegitimació mes completa del nostre catalanisme. Són aqueixos de tal naturalesa que 'ns autorisarian fins á proclamar la separació. Mes no volem pas anar tan allá mentres no se 'ns posi en situació de no tenir altra sortida. Ni 'l nostre interés nos ho aconsella, ni 'ls nostres principis é ideals nos ho permeten. Si algun dia la pura necessitat nos obligués á pensar en tal extrem, la tristesa y 'l dolor ompliría 'l pit de tots los catalans reflexius. Lo nostre ideal es que Catalunya visqui agermanada ab totas las demés regions de la Península. Lo catalanisme regiona-