Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/130

de la forma técnica, y usarem un llenguatje tan clar y nalural com nos sigui possible. Lo catalanisme ha anat guanyant los cors de una bona part dels nostres compatricis, y, trovant ja estrets los límits literaris y artístichs, vol entrar en lo terreno polítich social. Pera avansar ab seguretat en quest cami, ha de conquistarse las intel-ligencias. Lo sentiment se reforsará ab la convicció. A produhir convicció va encaminada la part del nostre llibre que comensem. Si en ella hi troban los nostres compatricis algunas rahons que fortifiquin llur sentiment y puguin servirlos d' arma, que en la controversia los ajudi á portar lo convenciment als que encara negan ó duptan, los nostres propósits s' haurán més que cumplert.
Y entrant ja en materia, avans que tot diguem perque hem adoptat la paraula particularisme, al tractar de donar nom al sistema en que 's basan las nostras conviccions, y precisem lo sentit y amplitut que té aqueixa paraula.
Las terminacions en isme, ista, etc, indican la idea de afició, carinyo y preferencia per la que expressa la paraula á que s' afejeixen. Aixis, donchs, de la meteixa manera que catalanisme vol dir afició, carinyo, preferencia á lo catalá, y regionalisme suposa iguals sentiments simpátichs á lo regional en general, la paraula composta, particularisme, vol dir afició, carinyo, preferencia á tot lo que es particular. Notis com las tres paraulas que acabem d' analisar enclouhen la meteixa idea, si be que dantli diferent extensió. Lo catalanista es particularista, pero reduheix lo seu particularisme á la nostra regió sola: lo regionalista professa un particularisme mes general, y no pot deixar de ser també catalanista, puig que qui vol lo més, vol lo menys: lo particularista eleva sas preferencias y aficions á la categoría de sistema, y al ser igualment regionalista, y, per conseqüéncia, catalanista, no fa més que aplicar á casos concrets un ordre general de ideas.