Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/144

las especialitats á que donan naixensa, se necessita una memória prodigiosa. L' especialisme invadeix totas las profesions científicas. Lo metje se reduheix á estudiar una sola classe d' enfermetats; l’ advocat se dedica á una sola especie de qüestions; lo filosoph se fixa sóls en un ordre reduhit d' especulacions. Dels que estudian lo llenguatje, per exemple, los uns son filólechs, los altres lingüistas, los de més enllá poliglotas, etc, etc. Tan particularistas son avuy los procediments científichs, que l' especialisme arriva potser á constituhir lo defecte de la época.
Los procediments son sempre fills del método, de manera que pot ben assegurarse que sent aquells particularistas, particularista ha de ser també aquest. Yen efecte, lo método científich tendeix avuy directament cap al particularisme. La observació directa ha vingut á ser la base de las ciencias, aixis de las que buscan las lleys dels sers materials, com de las que estudian lo món metafísich. Las hipótesis sens fonament real en fets demostrats no captivan avuy las intel-ligencias. Los llibres de filosofía en que l' autor no hi va vuidar més que 'ls productes d' una admirable gimnástica de cervell, han perdut quasi tota la autoritat de que han gosat en altras épocas. Tals esforsos d' intel-ligencia admiran peró no convensen.
Lo procediment especialista y l' método d' observació directa portan directament cap al positivisme científich. La varietat es la regla y lo medi: lo fi, l' enllás entre las varietats. La observació directa, practicada per especialistas, fa qüe 'ls judicis hagin de ser fills de la realitat, y que 's tendeixi á presentar tot lo que es objecte d' estudi tal com es y no tal com podria imaginarse. Alguns exemples nos donarán la demostració completa de la tranformació que ha portat al camp científich lo procediment actualment empleat, en contraposició al que ha estat en predicament en altras épocas.