Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/150

particularisme es l' únich camí que porta cap á la unió verdadera. Pel camí de la experimentació, la ciencia ha arribat ja á entreveure la identitat de la materia per entremij de las inumerables varietats de forma ab que 's presenta, y no está lluny de poder fixar, al menys en sos carácters generals, la filosofía de la historia, ó sigui la lley constant que presideix á la marxa de la humanitat. Tals resultats y esperansas son fills llegítims y naturals del método científich que 's basa en lo particularisme.
 Tots los sistemas filosófichs que fins ara ha concebut l' home y tots los que concebirá mentres sols disposi de las facultats que actualment lo posan en relació ab los móns exteriors, poden ben bé calificarse en dos grans grupos: idealisme y positivisme. Quan se precindeix de la realitat, y las qüestions se resoleu en virtut de teorías preconcebudas y fillas de generalisacions autoritarias, los resultats han de ser puraments convencionals, y s' imposan més á la imaginació que á la rahó. Quan s' atén á la realitat y no se avansa un pas que no pugui fundarse en la observació directa y comprobada, las conseqüencias, menys brillants que sólidas, s' imposan á la rahó més que á la imaginació. Los sistemas idealistas produheixen entusiasme, pero llurs efectes per lo meteix que son molt intensos, no tardan á decaure. Los sistemas positivistas no arrivan quasi jamay á entusiasmar, pero en cambi son d' efectes mes durables, puig que satisfán á la rahó y donan convenciment. Uns y altres sistemas tenen un gran perill en l’ exclusivisme. L' idealisme arriva moltas vegadas á prescindir completament dels fets, aixis com lo positivisme precindeix moltas altras de las abstraccions. Reduhitnos als sistemas basats en la observació, afegirem que sols es llegítim lo positivisme, quan pera sas resolucions té en compte totas las impressions de que son capassas las variadas facultats del home, aixis las reflexivas com las imaginativas.