Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/169

lectiu, va avansant sempre camí y minant las llibertats individuals, á las que deixa sols l’ infantil goig de creures asseguradas, perqué poden desfogarse en articles virulents y discursos tribunicis, ó prenent part en unas eleccions, que si arrivan á fer caure un gobern, n' aixecan un altre que no pot deixar de sentir iguals desitjós d' absorció y d' autoritarisme, ni de moures dins del meteix ordre de ideas, mentres los interessos individuals estiguin desorganisats, disgregats y aislats davant de la organisació forta y concentrada del interés col-lectiu y del poder que 'l representa.
Es fácil, facilíssim, proclamar llibertats y reconeixer drets; pero es difícil, dificilíssim, assegurarlas y garantirlos de tal manera que ‘l poder no pugui arrivar, en nom del interés col-lectiu, á traspassar los límits que té marcats. Pera impedirho, la llibertat no te més medi que imitar á la autoritat y organisarse. Davant per davant del Estat, ha d' haverhi agrupacions dels interessos individuals disposadas á resistir las absorcions y extralimitacions del poder. L' únich sistema que dona organisació á la llibertat es lo particularisme. Dins del particularisme, donchs, pot disfrutar l' individuo de la major suma d' independencia natural que li permeti l' estat de civilisació y cultura en que ‘s trobi, tenint son exercici perfectament assegurat per lo conjunt d' institucions á que 'l sistema dona vida. Sols ab l’ ajuda d' aquestas pot ser estable l' equilibri entre 'ls oposats interessos que son la base de la agrupació política.
Pera jutjar dels graus de llibertat de que disfruta un poble, hi ha una pedra de toch que no falla. Basta examinar la situació en que 's troban las minorías, especialment aquellas que van més contra las corrents dominants. Quan las minorías tenen los drets y llibertats respectats y poden travallar pera convertirse en majorías, ab lo meteix desembrás que aquestas pera conservarse, la llibertat está assentada en base