Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/195

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ció de tota la humanitat en un sol tot, nos fora fácil demostrar que la existencia de grans Estats, lluny de facilitar lo camí cap á aqueix ideal, lo contraria y dificulta. Las rivalitats y envejas no son patrimoni exclusiu dels Estats reduhits, sino que ho son encara més dels grans. Cap d’ aquestos se resignaría jamay á deixarse dominar per un altre, y com que per sa extensió l’ amenassat tindria forsas y medis pera resistir, ni un sol pas cap á la agrupació podria donarse sino per la guerra y la conquista. Los efectes per tals medis alcansats no són may definitius, y duran sóls tant com dura la forsa dels victoríosos ó conquistadors. L' ideal del progrés no es la uniformació sino la unió: es, com havem ja dit en altres párrafos, la armonía entre la llibertat y la igualtat. Aquesta armonía sols pot produhirla lo régimen particularista. L' Estat compost, ó la agregació d' Estats petits y variats dintre de grans agrupacions ó lligas, es la traducció del particularisme á la práctica.
 Molt se pondera la forsa expansiva de las grans agrupacions. Si 'ns escoltem als unitaristas, cap idea generosa hauria arrivat á ferse popular sinó hagués tingut en son apoyo tots los medis de que las grans nacions disposan. Segons ells, lo progrés necessita moltas vegadas ser imposat fins contra la voluntat dels que han d' aprofitarse de sas ventatjas. «Als pobles, diuhen, se 'ls ha de fer caminar encara que sigui per forsa, y per aixó los grans Estats centralisats són los més civilisadors.» «Deixeu, afegeixen, als individuos y petitas agrupacions entregats exclusivament á llur própia iniciativa, y rarament los veureu donar un pás cap endavant.» Pera 'ls tals lo creure ó morir dels mahometans es lo millor sistema pera la propagació de las ideas civilisadoras.
 Aixó sol fa la seva apología. Realment, no hi ha dupte, que si 's prenen per exemple, los pobles tals com ells los tenen, sols á bastonadas se 'ls pot fer caminar. Després que